#00a89c
1
0
106

Història

Història

Ribesalbes, al costat de Berita i Trucelles van ser alqueries musulmanes sota la influència del castell d'Onda. Ribesalbes va ser donat a poblar pel rei Jaime I a Guillermo de Pau en 1235. A principis del Segle XV, pansa a ser del domini de Domingo Ros de Ursinos, qui atorga la carta de poblament als seus pobladors el 7 de març de 1405. En 1781, regnant Carlos III, s'instal·la una fàbrica de pisa a càrrec de Joseph Ferrer, director de la fàbrica del Comte d'Aranda de l'Alcora. Aquesta instal·lació es va deure a l'abundància d'excel·lents argiles utilitzades com a matèries primeres en la confecció de la ceràmica.

Aquest fet va donar origen a la llarga i fecunda tradició ceramista de la població. La ceràmica de Ribesalbes es caracteritza per la seua rica policromía, factura ràpida i solta i per les seues singulars decoracions florals. En 1850 en la població existien 12 fàbriques de pisa i quatre tahomas de vernís, nombre que amb alts i baixos es va mantenir durant tot el segle XIX.

Durant el segle XX es produeix la industrialització del municipi.

Aquesta industrialització es fa entorn de la fabricació de ceràmica. En l'actualitat Ribesalbes és un poble eminentment industrial dedicat a la fabricació de ceràmica artística, taulells, peces complementàries, esmalts, colors ceràmics, etc....

Localitat situada a 27 quilòmetres de Castelló de la Plana, forma part de la comarca de la Plana Baixa. La seua altitud sobre el nivell del mar és de 172 metres i posseeix un terme municipal de 8,4 quilòmetres quadrats. Enclavat originalment en la ribera esquerra d'una vall de terres blanquecinas, excavat pel riu Millars. L'etimologia de la paraula correspon a la contracció de dues paraules valencianes que ho descriuen com "el de les blanques riberes". En aquesta vall es troba el jaciment paleontològic de la Rinconada que data del Miocè i que constitueix un dels jaciment més importants d'Europa per a l'estudi de la fauna i flora d'aquest període.

Es tracta d'un poble eminentment industrial que posseeix una rica producció de ceràmica artística continuadora de la iniciada en el segle XVIII per Joseph Ferrer.